Avui a classe hem fet una activitat de posar-nos en situació i reflexionar. Al principi, havíem d’imaginar que érem criminals que estaven sent interrogats i havíem de decidir si callàvem o confessàvem. Si un callava i l’altre confessava, el que havia callat rebia 10 anys de presó i l’altre cap; si tots dos callàvem, ens queien dos anys a cadascun; i si tots dos confessàvem, ens queien 6 anys.
Al principi ens han fet imaginar que l’altra persona era algú que coneixíem. Jo he triat callar-me, ja que tenia clar que la Queralt no confessaria i preferia que totes dues passessim dos anys a la presó que no pas que ella n’hagués de complir 10 sola.
Després hem canviat les condicions i havíem d’imaginar que aquesta persona no la coneixíem de res. En aquest cas, he triat confessar, ja que, si no conec l’altra persona, no puc confiar que no em traeixi i confessi.
Finalment, ho hem aplicat a una situació més real, jugant-nos la nota. A l’hora de debatre amb el grup hi ha hagut desacord, ja que jo preferia callar-me perquè pensava que l’altre grup també ho faria, i no em semblava just fer perdre 0,3 punts als meus companys. Tot i això, la majoria ha optat per confessar i, al final, hem acabat tots perdent.
Això demostra que, en situacions on no hi ha confiança o comunicació, les persones tendeixen a prendre decisions individuals per protegir-se, encara que això acabi perjudicant tothom. També mostra la importància de la confiança i la cooperació per obtenir millors resultats col·lectius.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada