Fa unes setmanes vam fer una activitat que, tot i semblar bastant simple,em va fer pensar més del que m’esperava. En un grup de tres, ens vam posar dues d'esquena a la pisarra i l'altre mirant a la pisarra i descibint el que veia per que les altres ho dibuixessim. Al principi, quan no sabíem què estava dibuixant el professor, la descripció era molt més detallada dient línies, formes, cap a on anava cada cosa, però en el moment que algú reconeixia el dibuix, deixava de descriure i simplement deia què era. Això feia que el dibuix no sortís igual i que es perdessin molts detalls.
Aquesta activitat em va ferme donar compte que això també ens passa molt sovint a la vida. Quan pensem que ja sabem com és alguna cosa o alguna persona, deixem d’observar-la de veritat i pasem a possar-li etiquetes i ja no ens fixem en els petits detalls ni en els canvis. Al final, això ens pot fer jutjar massa ràpid o no entendre del tot els altres creant al que se li anomena un prejudici. Crec que és important intentar mirar amb una ment oberta, sense donar res per fet, perquè així podem entendre millor el món i també les persones que tenim al voltant, ja que res es mai el que sembla.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada