Els diners

Fa unes setmanes a classe vam visitar una pàgina web que mostrava de manera gràfica la quantitat de diners que te el Jeff Bezos. Anavem tirant cap a la dreta pero encara aixi, els diners eren tants que ni tan sols vam arribar al final de la pàgina. Ja sabia que aquell home, com molts altres, tenia molts diners, però no sabia que la cantitat era tan tan alta. Aquesta situació fa evident com d’injust és el sistema actual. Mentre persones com ell acumulen una cantitat de diners gairebé impossibles d’imaginar, milions de persones es moren de gana cada dia o no tenen accés a necessitats bàsiques com l’aigua, l’habitatge o la sanitat. 

No és just que tanta riquesa estigui concentrada en tanta poca gent, sobretot quan sovint s’aconsegueix gràcies a abusar dels drets dels altres, com en aquest cas l'explotació de treball. Per això, crec que hauria d’existir un límit màxim de riquesa, perque és inutil que algu tingui tans diner si no els utilitza per a bé. El Jeff Bezos podria acabar amb tota la fam mundial i seguir sent bilionari, i tot i així, no ho fa. 

En conclusió, el cas de Jeff Bezos no és només un exemple de riquesa extrema, sinó ens deixa veure el sistema extremadament desequilibrat en el que vivim. Veure aquestes diferències tan exagerades fa replantejar-nos quins valors estem normalitzant com a societat i fins a quin punt permetem que la injustícia sigui acceptada. Establir un límit màxim de diners no significaria eliminar l’èxit, si no fer una repartició més justa dels recursos, popsant les necessitats bàsiques de totes les persones estiguin per davant de l’acumulació excessiva de diners.

El pintor ceg i els prejudicis

Fa unes setmanes vam fer una activitat que, tot i semblar bastant simple,em va fer pensar més del que m’esperava. En un grup de tres, ens vam posar dues d'esquena a la pisarra  i l'altre mirant a la pisarra i descibint el que veia per que les altres ho dibuixessim. Al principi, quan no sabíem què estava dibuixant el professor, la descripció era molt més detallada dient línies, formes, cap a on anava cada cosa, però en el moment que algú reconeixia el dibuix, deixava de descriure i simplement deia què era. Això feia que el dibuix no sortís igual i que es perdessin molts detalls.

Aquesta activitat em va ferme donar compte que això també ens passa molt sovint a la vida. Quan pensem que ja sabem com és alguna cosa o alguna persona, deixem d’observar-la de veritat i pasem a possar-li  etiquetes i ja no ens fixem en els petits detalls ni en els canvis. Al final, això ens pot fer jutjar massa ràpid o no entendre del tot els altres creant al que se li anomena un prejudici. Crec que és important intentar mirar amb una ment oberta, sense donar res per fet, perquè així podem entendre millor el món i també les persones que tenim al voltant, ja que res es mai el que sembla.

Privilegis

Després de l’activitat que vam fer a classe la setmana passada, vaig començar a reflexionar més sobre el tema dels privilegis. Al principi no li donava gaire importància, però a mesura que pensava en les situacions que van sortir a l'activitat de les passes cap a endevant o cap a endarrere, em vaig adonar que absolutament tothom es veu afectat per privilegis, ja sigui de manera positiva o negativa. Moltes vegades no els notem perque sempre hem viscut amb ells,i això fa que ens sembli normal viure d’una determinada manera sense plantejar-nos com pot ser la realitat d’altres persones.

Una de les coses que més em va fer pensar va ser adonar-me que jo no he “guanyat” molts dels privilegis que tinc. Per exemple, com a noia heterosexual blanca, tinc més privilegis que una noia racialitzada o que una noia del col·lectiu LGTBI, però d'altre banda, un noi heterosexual blanc, per exemple, tindrà més privilegis que jo en molts àmbits només pel fet de ser home. Això ens fa veure que no tothom parteix del mateix punt i que coses tan simples com la raça, la sexualitat, el genere, el físic o la situació economica ens posen en una situació millor o pitjor, lo qual em sembla molt injust. Dels privilegis també surt el tema dels estàndards. És una mica el mateix; encasellar a la gent dintre de prejudicis per com són.

 Aquesta activitat m’ha ajudat a ser més conscient, a jutjar menys i a mirar les experiències dels altres amb més empatia i sentit crític.